Societat La Concòrdia

Quant els agullanencs ensenyen el poble als forasters hi ha un moment especialment emocionant: és quan és a punt de creuar la porta de La Concòrdia. S'espera veure la cara de sorpresa que farà quan vegi les enormes dimensions del local i se sap que, encara no refet, s'haurà d'acabar de rendir d'admiració quan vegi el jardí de la societat i el magnífic saló de cinema i teatre.

La Concòrdia ha estat i és, per excel·lència, el local social del poble. Les festes, les sessions de ball, el cinema, les reunions, els mitings, la partida, tot acaba fent-se aquí i totes les entitats del poble en fan ús. És per això que tothom guarda molts records personals lligats al cafè, al cinema o al jardí de "la Sala", i és per això que tothom s'ho sent seu.

Quan el 1839 el govern d'Espartero autoritzà de constituir corporacions per a atendre desgràcies, malalties, etc., les zones suro-taperes s'hi varen abocar i Agulana no va ser l'excepció. El 1851 un col·lectiu de 45 socis, els noms dels quals encara figuren en el quadre d'honor exhibit a la sala, formaren la Societatde Socors Mutus La Concòrdia.

Malgrat que Narváez el 31 d'abril de 1857 va abolir totes les associacions obreres, els agulanencs no s'arronsaren, i tan bon punt el novembre de 1869 el govern provisional va reconèixer el dret de reunió i associació, La Concòrdia es reorganitzà i 105 socis van prendre el novembre de 1870 l'acord de modificar els seus estatuts, cosa que van fer el 12 de febrer de 1871.

Al veïnat de l'Estrada, el 1872, 29 socis van seguir l'exemple dels seus veïns i van constituir La Providència. El jovent agullanenc, per a no quedar enrera, el 1879 creà La Juvenil Agullanense, la qual passà greus dificultats quan un dels socis fundadors va marxar amb els diners de la caixa.

El 1911 les societats La Providència de l'Estrada, i La Concòrdia d'Agulana, es fusionaren i entre aquest any i 1913 la societat va viure un moment especialment brilant.

La volutat ja expressada anteriorment de fer un nou local social més capaç es va poder fer realitat quan va quedar disponible el terreny contigu a la sala vella i en el qual es volia edificar l'escola. Es feren uns tràmits i J. Azemar va rebre l'encàrrec del projecte. El 1912 el lliurà i un any després s'edificà.

L'antiga sala es va convertir així en un espai per a teatre, ball i més endavant cinema, i el 1925 s'hi va construir una biblioteca en la qual s'integraren tots els llibres de l'antic Centro.

L'any 1976 va ser clau per a La Concòrdia. D'una banda, gràcies a Joan Palomeras els locals del cine van ser totalment reformats i condicionats per a destinar-los a cine-club i per altra, un grup de voluntaris aixecaren al jardí la plataforma-escenari actual i Jordi Barbesà en nom de tots ells en va fer lliurament a la societat el 15 d'agost durant la festa major.

Segueix sent el centre de trobada per excel·lència del poble i s'hi continuen fent les activitats culturals de sempre: balls, concerts ( a l'estiu als jardins), quines, etc

Actualment la presideix Valentí Ripoll i Canals.