La Pellaea calomelanos és una peculiar espècie de la família de les Falgueres. Aquesta té fulles de fins a 35 cm perennes, amb el pecíol rígid, negre. La Pellaea calomelanos creix en fissures de roques silícies càlides i assolellades, als penyassegats prop de l’embassament de Darnius Boadella.
La seva presència a Salines Bassegoda, amb el Pasteral, a la Cellera de Ter, únics llocs d’Europa on la podem trobar és encara motiu de discussió científica, tot i que es creu que és una espècie relicta, doncs la població ha quedat molt reduïda en llocs molt concrets. Trobem altres poblacions més extenses a l’Àfrica meridional i oriental, i també al nord de l'Índia El clima i les condicions específiques del terreny han fet que aquesta espècie hagi sobreviscut en aquest territori. Es considera flora amenaçada de Catalunya per la fragilitat del seu hàbitat i per la competència d’altres espècies.
Va ser descoberta per primer cop a Catalunya per Joaquim Codina i Vinyes l’any 1973. La seva arribada a Catalunya segueix sent un enigma. Alguns autors plantegen la hipòtesi que aus que hivernen a zones de l’Àfrica hagin portat aquests vegetals africans a territori català. Altres diuen que possiblement ha estat a causa de vaixells de mercaderies que havien fet itineraris cap a l’Àfrica.
