• Quim Giró
  • Imatge extreta de la Col·lecció de Quaderns de la Revista de Girona "Lladó- Història Local" redactat per Joaquim Tremoleda.
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró
  • Quim Giró

Canònica de Santa Maria de Lladó

0
  • Població
    • Lladó
  • Localització
    • Centre del nucli de la població.
  • Telèfon
    • 972 56 51 01
  • Correu electrònic
    • ajuntament@llado.cat
  • Època
    • XII
  • Arquitectura
    • El conjunt arquitectònic de la canònica de Santa Maria de Lladó està força ben conservat. Els elements que la formaven permeten veure com s’organitzava un monestir canonical.


      L’ordenació del conjunt, situat a la banda nord-occidental de la plaça major, es realitzava entorn del pati del claustre, i està formada per l’església de Santa maria, la capella de Sant Joan i les restes de l’hospital. A ponent d’aquest conjunt hi havia diverses dependències del priorat articulades al voltant del pati.


      L’església és una basílica de tres naus que acaben amb absis semicirculars. L’absis central està decorat internament amb arcs aguantats sobre columnes, adossats al mur. Les naus estan cobertes amb voltes d

  • Estat de conservació del conjunt
    • Bo
  • Estat de conservació dels murs
    • Bo
  • Estat de conservació de la volta
    • Bo
  • Estat de conservació de la coberta
    • Bo
  • Estat de conservació del paviment
    • Bo
  • Estat de conservació del campanar
    • Bo

La canònica es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII amb una pompositat i una sumptuositat extraordinàries. Malgrat això, per algun motiu, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat i per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense decoració.   La façana va ser construïda en la primera època, en la qual es buscava l'esplendor i és indiscutiblement encara avui, un dels conjunts més notables d'escultura del segle XII. Les sis arquivoltes, ara en deteriorament, ens mostren una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries, etc. El timpà llis que ocupa l'espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d'una pintura del gòtic tardà (s.XVI) que segurament va substituir la pintura primitiva romànica.   A la part superior de la façana hi ha una motllura horitzontal que separa la porta d'una finestra superior amb tres arquivoltes en mal estat i una columna als amddós costats. El perímetre de l'església està solcat de diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica (algunes del segle XIII).